La naturalitat és una de les peticions més freqüents que em fan a la consulta. Des de fa anys les pacients que vénen a la consulta de cirurgia estètica està canviant de gust. Encara recordo quan fa bastants anys, arrel de personatges televisius (com Pamela Anderson), les noies buscaven escots molt plens i rodons. Allò ho vam anomenar els escots explosius. D'aquells escots explosius hem passat justament a l'altra banda. Ara les dones busquen resultats molt més naturals, i són poques les pacients que demanen un "escot explosiu". En lloc de simplificar el tema, aquest fet ens ha suposat un esforç extra. Per què? Doncs perquè hi ha tants escots naturals com noies hi ha al món, cadascun diferent i cadascun amb les seves característiques. A més hem d'afegir-hi una variable que no sempre és tinguda en compte per les pacients. No és igual l'escot d'una noia de 20 anys que el d'una senyora de 40.
A mi m'agrada diferenciar dos tipus d'escots naturals: els "simètrics" i els de "gota". Els simètrics són aquells escots plens, que es veuen naturals, que comencen de forma suau, una mica per sota de la clavícula i que arriben al seu punt màxim a nivell del mugró i que llavors baixen fins al solc submamari de forma suau formant un arc simètric. Sense arribar a formar un escot rodó o artificial, aquest és l'escot típic d'una noia jove.
Els de llàgrima o gota són escots que comencen encara de forma molt més suau, sense tenir mai un escot ple, que arriben al mugró i per sota d'aquest se situa el 60% del pit. Més o menys imiten la forma d'una llàgrima o una gota amb la punta cap amunt. Són els pits típics d'una noia de mitjana edat, que no ha tingut gestacions. Hi ha molta gent que els confon amb els pits caiguts. Aquests pits no són caiguts, tenen una forma diferent al rodó. Ni més, ni menys.
La gent tendeix a simplificar aquestes formes amb les formes de les pròtesis. Res més lluny de la realitat. La forma final del pit i l'escot dependrà de molts factors: la forma de la pròtesi, la tècnica quirúrgica, la concavitat o convexitat del tòrax, etc. La forma de la pròtesi només és un factor d'una equació complicada, on el resultat final és una nova mama.
Si ambdós models són naturals. Quin és el més natural? Tots dos són perfectament naturals, però potser sí que ens hem de preguntar quina és l'edat de la pacient per a decidir amb més criteri.
Tot i així, crec que no hem de guiar-nos per quin és més natural, i el que sí ens ha de guiar és el que ens agrada més. Moltes seran les pacients que només s'operaran el pit un cop a la vida, i val la pena escollir la forma del pit que es desitja. Oblidem-nos del què diran les veïnes, o les amigues i escollim allò que de veritat ens fa il·lusió. He vist recança en algunes pacients que es morien de ganes d'escollir opcions d'escots plens i que no ho feien pel què diran. Jo sempre les animo a escollir allò que de veritat els fa il·lusió. La cirurgia no és només l'art de tirar enrere els anys, també hem d'aconseguir portar a la realitat aquell desig que sempre hem tingut.
Com a reflexió final diria que la naturalitat total és la no intervenció quirúrgica. Si hem de canviar la situació perquè no ens agrada, recomano fer allò que realment volem, independentment que sigui més o menys natural. Encara recordo el cas d'una senyora de més de 60 anys que va venir a la consulta demanant unes mames molt rodones que no feien gens per a ella. Després de parlar-ne molt, i de veure moltes fotos, la senyora continuava convençuda que volia un pit rodó artificial. La vaig operar amb certa recança, sense estar completament segur de no cometre un error. Ara puc dir que és una de les pacients més contentes que tinc amb el resultat. Em va confessar, després d'operada, que feia molts anys que es volia operar, i que per diferents motius no ho havia fet. La il·lusió de la seva vida era posar-se un vestit de flamenca amb un bon escot, i graciés a mi havia estat molt feliç a la Feria. He de dir que fins i tot vaig veure fotografies i li quedava molt bé. Des d'aleshores em va quedar encara més clar que fer de cirurgià és portar il·lusió i felicitat a les persones.