pinSepúlveda,125 08015 BARCELONA
phone-icon934 541 221

 934 541 221

La blefaroplàstia és la cirurgia que permet corregir els problemes d'envelliment a l'àrea de la mirada. Amb el pas del temps es produeixen una sèrie de canvis a la zona de la mirada que fan que es transmeti la sensació de cansament, encara que s'estigui perfectament descansat. Aquests canvis es veuen agreujats en els homes que per la seva activitat professional han de fixar la vista durant moltes hores o que llegeixen molt. També freqüentment ens trobem amb un component hereditari, per això els homes que tenen els pares amb bosses palpebrals també acostumen a tenir-ne.Amb les tècniques de blefaroplàstia podem millorar diferents aspectes de la mirada.Les bosses palpebrals són acumulacions de greix de dins de l'òrbita que, amb la relaxació del teixits, surten cap a fora i donen l'aspecte de cansament. En general podem parlar de 3 tipus de bosses a la parpella inferior: l'externa (que està cap enfora de la parpella), la mitja (al centre, habitualment la que més es nota) i la interna (que està tocant el nas). A la parpella superior n'hi ha dues: la mitja (situada al centre, que només surt cap enfora en un petit nombre de persones) i la interna (a tocar del…
L'otoplàstia és la cirurgia que permet canviar la forma de les orelles. L'otoplàstia és una de les cirurgies que més es fan els homes. Potser és la cirurgia facial més comuna en el gènere masculí.Les orelles volades o en nansa és una de les deformitats congènites més comunes dels éssers humans. Al contrari de l'ideari popular, el fet que les orelles quedin volades (o en nansa com es diu tècnicament), no es deu a una mala postura al llit o altres teories. En general parlem d'un defecte congènit produït per un dèficit en la última fase del plegament del pavelló auricular. A més aquest dèficit de plegament té un component genètic important, per això els fills de pares amb orelles volades acostumen a tenir fills amb orelles volades.Degut al fet que és una deformitat congènita i de la poca agressivitat de la cirurgia és dels pocs procediments que les societats científiques permeten realitzar en menors, evidentment, amb el consentiment dels pares. TÈCNIQUES Les tècniques d'otoplàstia es divideixen en anteriors i posteriors.Les anteriors són aquelles que deixen cicatrius visibles a la cara anterior del pavelló auricular. Actualment estan en desús i es reserven pràcticament a situacions de grans reconstruccions auriculars.A les…
  La rinoplastia és la cirugia que permet canviar la forma del nas Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament. El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls, el que col•loquialment anomenem el pont.La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.En l'home és típica la presència de l'anomenada "gepa", que és un dors molt sobresortit que es veu de perfil. Aquesta "gepa" apareix en l'adolescència, o també com a resultat d'un cop o un traumatisme fort al nas.La punta nasal en l'home sol ser més gran que en la dona i té una forma molt menys punxeguda. També està molt menys rotada i es veuen molt menys els orificis nasals.Conèixer les diferències entre el nas masculí i el femení és fonamental alhora d'afrontar una rinoplàstia amb bons…
La ginecomàstia és una patologia en la qual hi ha un creixement anòmal de la mama de l'home. Les causes de la ginecomàstia van des dels desajustos hormonal que es produeix durant l'adolescència, fins a la pressa d'anabolitzants o l'obesitat.La ginecomàstia està formada per dos tipus de teixits: la glàndula mamària i el greix. Així es defineixen tres tipus de ginecomàstia: la glandular, la greixosa i la mixta.A la glandular, el component que fa créixer la mama és sobretot glàndula mamària. Acostuma a ser una glàndula dura i pot arribar a ser dolorosa. És típicament la ginecomàstia produïda pel consum d'anabolitzants.A la greixosa hi ha un sobrecreixement sobretot de la quantitat de greix que hi ha a la mama. Acostuma a ser més tova i té un cert component de flaccidesa a la pell. Està típicament associada a l'obesitat.A la mixta tenim un creixement dels dos components, del greix i de la glàndula. Es dóna típicament a l'adolescència.A la vida real pràcticament totes les ginecomàsties són mixtes, encara que sempre hi ha un component de teixit que predomina i és el que determina el tractament. TÈCNIQUES La liposucció és la tècnica d'elecció quan la ginecomàstia té sobretot un component greixós.…
La cirurgia d'implant pectoral permet implantar unes pròtesis per a augmentar el volum i millorar la forma del múscul pectoral. El múscul pectoral major és un múscul ample i voluminós que defineix el tòrax de l'home. Aquest múscul ha d'estar desenvolupat en el perfil, tenir un volum correcte, finalitzar de forma abrupta i no tenir una forma arrodonida.Quan un home no té un pectoral major gaire definit podem implantar una pròtesi per a millorar-ne la forma.Actualment és possible tractar una ginecomàstia i a la vegada implantar una pròtesi de pectoral.   PRÒTESI Hi ha dos tipus de pròtesi per a definir el múscul pectoral en l'home: les pròtesis arrodonides i les pròtesis anatòmiques.Les pròtesis arrodonides són fonamentalment pròtesis de gluti que es fan servir en localització pectoral. La seva indicació és sobretot per a homes que volen un pectoral amb una forma molt desenvolupada. Per a fer-nos una idea, podíem parlar d'un pectoral de culturista. El problema d'aquestes pròtesis és que donen una forma massa arrodonida al pectoral, i en determinades anatomies pot assemblar-se una mica a les mames femenines. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona cohesiva, donant un tacte final massa tou al pectoral. El seu ús s'ha reduït…
La liposucció és la cirurgia que permet eliminar acumulacions de greix al cos i permet donar una nova forma a les àrees afectades. El greix s'acumula al cos en diferents localitzacions, de vegades generant formes més agradables que d'altres. Mitjançant les tècniques de liposucció podem eliminar els excessos lipídics que nos ens agraden.Els homes i les dones tenen diferent distribució de greix, i aquest s'acumula de forma diferent, per això les tècniques de liposucció en homes i dones varien lleugerament.Als homes les acumulacions de greix es donen a nivell del coll, pit (ginecomàstia), abdomen i flancs. És a l'abdomen i flancs on les acumulacions són més importants i on generen aquelles formes que en diuen, de flotador. La liposucció no és un procediment per a perdre pes, és un procediment per a canviar la forma del cos. Per això, si tenim un sobrepès important el resultat no serà tan bo com si estem en el nostre pes ideal. En general podem dir que és una tècnica ideal per a perdre més volum que no pas greix. Hi ha diferents tècniques de liposucció, des de les més clàssiques que consisteixen en la pura extracció de greix, fins a les més modernes…
L'abdominoplàstia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de l'abdomen. És una cirurgia indicada en homes que tenen molta flaccidesa abdominal o que tenen un contingut de greix a la panxa molt alt.És la cirurgia ideal per a persones que han tingut una pèrdua de pes molt important, i aquelles que s'han intervingut de cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida.És molt important fer un examen molt curós de l'abdomen per a determinar quins són els problemes estètics amb què ens afrontem en cada situació. Hem de tenir en compte que cada problema té la seva solució, per això el diagnòstic professional és essencial.Fonamentalment l'estètica de l'abdomen es veu alterada per aquestes situacions: flaccidesa cutània (pell tova, no adherida, amb estries, que fa l'efecte "flam"); plec cutani (excés de pell per sobre del pubis que fa que es generi un plec. Quan el plec és molt gran pot arribar a generar-se una zona humida i molestar a l'estiu); diàstasi de rectes (separació dels músculs rectes abdominals, que fa que es perdi cintura. Sovint degut a obesitats anteriors); hèrnies o eventracions (debilitat a la paret abdominal que fa que sobresurti un bony cap enfora); greix (és molt freqüent l'acumulació de greix…
L'augment de glutis o glutioplàstia és la tècnica que permet donar una forma diferent o augmentar el volum dels glutis. El gluti és una estructura formada per tres músculs (el gluti major, el mitjà i el menor), un greix subcutani y la pell.El gluti masculí té una estructura diferent a la del gluti femení. Això es deu a que l'amplada del maluc femení no és igual a la del masculí, el que fa que les referències anatòmiques siguin diferents, i que les insercions musculars no siguin exactament iguals. És molt important conèixer aquestes diferències per a poder fer cirurgies personalitzades i després no tenir sorpreses amb el resultat. Els glutis masculins acostumen a tenir poca projecció al pol superior, és a dir, que no omplen bé la part superior dels pantalons. Altres deformitats poden ser tenir poc volum de glutis, estar caigut o tenir molta pell sobrant. Totes aquestes deformitats es poden tenir de naixement o degut a grans pèrdues de pes i, sobretot pel pas del temps, degut a l'envelliment.La glutioplàstia ens permet retornar els glutis a la forma que tenien anteriorment i fins i tot crear la forma dels glutis desitjada.       TÈCNIQUES Hi ha 3…

Vol demanar una primera cita?

© 2014 Clinica Dr. Mora. tots els drets reservats | Powered by Activa10