La cirurgia íntima inclou un conjunt de tècniques que permeten millorar l'estètica de l'àrea genital femenina.
Fins no fa gaire temps aquestes tècniques consistien en exclusivament el tractament de les deformitats dels llavis menors, el que s'anomena nimfoplàstia. Des de ja fa uns anys ens hem adonat que l'estètica vaginal és un conjunt harmoniós d'estructures, i que no només uns llavis menors petits són signe d'una vulva bonica, sinó que també es requereix una harmonia amb els llavis majors, el caputxó del clítoris o el mateix pubis.
Per això, actualment les tècniques d'estètica vaginal inclouen tractaments dels llavis majors, dels llavis menors i del pubis. La combinació de possibilitats és infinita, amb pacients que tenen augmentat un component i reduït l'altre, tot reduït o tot augmentat. Cal ser molt curós en el diagnòstic i en les tècniques que s'escullen.
PUBIS
Amb el pas del temps el pubis té tendència a acumular greix, i sovint es veu empitjorat per algunes malalties endocrines o, fins i tot, per variacions sobtades de pes. Aquests canvis de vegades són molt notables, però de vegades no ens n'adonem fins que no millorem molt una àrea veïna (com després d'una abdominoplàstia).
Hi ha dos tipus de tècniques que es poden fer servir per a millorar un pubis boterut que s'ha deformat: les liposuccions, quan el problema és un excés de greix; i les dermolipectomies, quan a l'excés de greix hem d'afegir-hi excés de pell.
Les condicions del teixit subcutani púbic, que és especialment areolar, fan que les tècniques que es fan servir siguin diferents a les de la resta del cos.
LLAVIS MAJORS
Els llavis majors poden ser més grans del normal, i caldrà reduir-los; o poden ser més petits del normal, i caldrà augmentar-los. Amb l'edat i sobretot amb els aprimaments molts ràpids, els llavis majors tenen tendència a buidar-se, i en aquest cas el que cal és reomplir-los.
En qualsevol de les tres situacions els llavis majors han de recuperar una forma correcta perquè el resultat global de la vagina sigui agradable. Un dels defectes que tenia la concepció antiga de la cirurgia vaginal és que se centrava tota l'atenció en els llavis menors, i actualment som conscients que el que en realitat fa jove una vulva és una relació correcta entre els llavis majors i els menors.
LLAVIS MENORS
Els llavis menors que requereixen tractament habitualment són més grans del normal o el seu aspecte no és harmoniós amb respecte els llavis majors, requerint certa correcció de la seva forma.
Hi ha diferents tècniques per a reduir o modificar la forma dels llavis menors. Abans es feia un tall recte, deixant un aspecte artificial als llavis. En canvi les tècniques més modernes permeten crear formes arrodonides naturals, i permeten amagar la cicatriu a la part interna de la mucosa, deixant-la pràcticament invisible .
Una part que no es tracta de forma habitual és el caputxó del clítoris. És molt important que el caputxó del clítoris tingui una forma adequada i harmoniosa amb els llavis menors. Moltes vegades no tractem el caputxó i al reduir els llavis ens adonem que el resultat és un caputxó gran i sobresortit que empitjora el resultat global de la cirurgia. Per això és molt important fer una valoració completa de tota l'àrea genital.
La cirurgia íntima femenina és un conjunt de tècniques diferents que sumades formen una de global. S'ha de fugir de patrons determinats i s'ha d'intentar personalitzar al màxim la cirurgia per a obtenir els millors resultats. Per això el diagnòstic esdevé una eina fonamental per a planificar la cirurgia i poder assegurar-ne el resultat.
Les tècniques de cirurgia íntima femenina són molt segures en mans expertes, i són relativament ràpides.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a assegurar-nos que la pacient està sana i que podem operar amb les màximes garanties.
L'anestèsia que es fa servir és la local amb sedació. És a dir, s'indueix un son suau per a poder aplicar anestèsic a la zona, i un cop la zona està adormida la pacient pot escollir entre continuar adormida durant tota la intervenció o estar desperta sense notar cap dolor. En algunes ocasions també es pot anestesiar de cintura en avall.
La durada de la intervenció depèn de la suma dels tractaments que cal fer, però en general parlem de 45 minuts a 1h i 30 minuts.
Després de la intervenció cal portar roba interior ajustada i una compresa durant la primera setmana. L'alta es dóna a les poques hores de la intervenció.
El postoperatori és molt variable. En general, com més tractaments fem a la zona més costa recuperar-se. Les tècniques de cirurgia íntima no tenen un postoperatori gaire dolorós, però sí hi ha sensació com de pes a la zona genital. Aquesta sensació de pes es manté durant uns 5 dies. També hi ha una inflamació severa de la zona que es manté de 5 a 7 dies.
És important no realitzar cap tipus d'esport durant el primer mes. També es recomana abstenció d'activitat sexual durant les primeres tres setmanes.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es dugui a terme. Si la feina és de despatx en 3-4 dies es pot reiniciar l'activitat. Si a la feina es realitzen esforços caldrà esperar 1 setmana.
Cap tècnica no està exempta de complicacions, encara que les tècniques implicades a la cirurgia íntima femenina són molt segures.
A les primeres hores de la intervenció és normal que hi hagi un sagnat, com una menstruació però més abundant. Quan aquesta sang queda retinguda es produeix el que s'anomena hematoma postquirúrgic, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. Es proporciona un antibiòtic per a prevenir la infecció, però com que és una zona molt humida, cal tenir una higiene molt acurada.
La pèrdua de sensibilitat és la complicació més greu que pot tenir aquesta cirurgia. Per sort en mans expertes aquest risc és molt petit.