La mamoplàstia de reducció és la cirurgia que permet reduir la mida de les mames, al mateix temps que les pugem i els donem forma de nou.
És una cirurgia indicada per a pacients amb els pits molts grans que en volen reduir la mida.
L'aparició de dolor a la columna cervical, les contractures repetides als músculs trapezis i altres músculs de la esquena, l'aparició d'un solc a nivell de la tira del sostenidor o el fet que s'hagin de portar els sostenidors sempre molt subjectes són signes que indiquen que potser cal fer una mamoplàstia de reducció.
La mamoplàstia de reducció són en realitat un conjunt de tècniques diferents, cadascuna indicada per a un tipus de formes i per a objectius diversos.
VOLUM I FORMA
Les mames grans es classifiquen en hipertròfia mamària (quan la mama és molt més gran del normal) i en gigantomàstia (quan la mama és tan gran que produeix problemes de salut a la pacient). La reducció mamària està indicada tant per a la pacient amb hipertròfia mamària com amb gigantomàstia.
Les mames es poden reduir per a aconseguir una mida que sigui l'adequada pel cos, una mica més gran del que tocaria pel tòrax o fins i tot més petita del que tocaria pel tòrax. És una decisió important que cal pensar abans de consultar amb el cirurgià, però és bo que també ho comentis amb ell perquè t'aconselli i pugueu prendre una decisió plegats. És normal que les pacients que han tingut sempre els pits grans vulguin tenir-los petits.
La mama gran normalment està caiguda. Això suposa que la majoria de vegades hem d'associar un procediment de reducció de pit a un procediment de reconstrucció. Per culpa de la gravetat el pes de la mama desplaça la glàndula mamària a la part inferior, i això fa que l'escot es buidi. Quan fem una reducció de mames podem reconstruir l'escot de tal forma que, després de la intervenció, haurem aconseguit un escot en forma de llàgrima o un escot més ple en forma rodona.
Moltes vegades en la hipertròfia de mama (el nom tècnic dels pits grans), les arèoles i els mugrons miren cap avall. Quan reduïm la mida del pit es corregeix la seva posició i es col•loca mirant cap endavant.
Les mames molt grans acostumen a ser molt amples, fins i tot estenent-se cap a l'esquena, en una mena de cinturó alt que envolta tot el tòrax. No és recomanable tractar l'esquena al mateix temps que la part anterior del tòrax, però sí treure el teixit mamari extra que se'n va cap a l'aixella.
CICATRIUS
La mamoplàstia de reducció és una cirurgia que genera cicatrius, encara que aquestes són molt fines i dissimulades i sempre s'intenten amagar el màxim. Gairebé mai no s'han de fer servir totes aquestes cicatrius, però aquí es detallen:
- Periareolar. És una cicatriu que està amagada a la perifèria de la part pigmentada de l'arèola, justament al límit de la pell clara amb la pell fosca. És visible durant els primers mesos, quan la cicatriu està envermellida. Un cop la cicatriu perd vermellor queda molt dissimulada.
- Vertical. És la cicatriu que més por fa a les pacients i la que menys por fa als cirurgians plàstics per la seva bona evolució a llarg termini. És una cicatriu que va per la part inferior de la mama, de l'arèola al solc submamari (al plec que fa la mama). El fet que la sutura sigui entre pell molt fina fa que el resultat final de la incisió sigui com una estria molt fina i estreta, amb un resultat cosmètic excel•lent.
- Solc mamari. És la cicatriu que menys importa a les pacients i la que més preocupacions dóna als cirurgians plàstics. Importa poc a les pacients perquè habitualment es veuen amb un pit caigut i pensen que dissimularà amb la mateixa caiguda de la mama. El fet és que al elevar la mama, aquest solc és molt més visible i per això és una cicatriu que cal evitar. És molt important evitar les tècniques que diem de 'T' invertida completa, on la incisió va tota al voltant del solc mamari, perquè aquesta cicatriu és visible a nivell de l'escot. Tot i així, en casos de pits molt grans i caiguts és inevitable. De vegades, mitjançant una petita correcció és possible no fer tota la cicatriu i limitar-la a 4 o 6 cm. Són aquestes les tècniques que hem de preferir dur a terme. Aquesta cicatriu requereix igualment un control postoperatori important durant el primer any, per a evitar que sigui molt visible i aconseguir el millor resultat possible.
La mamoplàstia de reducció és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar tots els detalls i aspectes finals del resultat, però l'acte quirúrgic en si és relativament senzill.
Abans de la intervenció cal fer uns estudis preoperatoris per a comprovar que la pacient està sana. Estem davant d'una cirurgia estètica i ens hem d'assegurar que durant l'acte quirúrgic no ens trobem cap sorpresa.
L'anestèsia que es fa servir habitualment és la general. El nostre equip d'anestèsia treballa amb nosaltres colze a colze fent servir mínimes dosis de fàrmacs anestèsics, la qual cosa ha permès fer desaparèixer pràcticament les nàusees, vòmits i molèsties per a orinar del postoperatori.
L'acte quirúrgic en si dura aproximadament entre dues i tres hores, depenent del tipus de tècnica que es fa servir.
Al despertar la pacient es troba normalment amb un sostenidor especial i és donada d'alta el dia següent a la intervenció.
El postoperatori és molt variable entre les pacients. Per la mateixa intervenció hi ha pacients que es recuperen molt de pressa i sense dolor, i d'altres que els costa una mica més. Igualment la reducció de pit és una cirurgia que acostuma a provocar poques molèsties postoperatòries.
El sostenidor especial s'ha de portar de dia i de nit durant un mes seguit. Durant aquest mes no es pot fer activitat física important, com seria fer esport.
La reincorporació a la feina es fa normalment a la setmana de la intervenció. Però això és molt variable, i depèn del tipus de feina que es faci.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mamoplàstia de reducció és una cirurgia molt segura.
A les primeres hores hi ha risc d'acumulació de líquid al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediates a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. Habitualment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.
En les pacients grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tanquin més tard i es requereixin cures posteriors.
