L'abdominoplàstia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de l'abdomen.
És una cirurgia indicada en homes que tenen molta flaccidesa abdominal o que tenen un contingut de greix a la panxa molt alt.
És la cirurgia ideal per a persones que han tingut una pèrdua de pes molt important, i aquelles que s'han intervingut de cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida.
És molt important fer un examen molt curós de l'abdomen per a determinar quins són els problemes estètics amb què ens afrontem en cada situació. Hem de tenir en compte que cada problema té la seva solució, per això el diagnòstic professional és essencial.
Fonamentalment l'estètica de l'abdomen es veu alterada per aquestes situacions: flaccidesa cutània (pell tova, no adherida, amb estries, que fa l'efecte "flam"); plec cutani (excés de pell per sobre del pubis que fa que es generi un plec. Quan el plec és molt gran pot arribar a generar-se una zona humida i molestar a l'estiu); diàstasi de rectes (separació dels músculs rectes abdominals, que fa que es perdi cintura. Sovint degut a obesitats anteriors); hèrnies o eventracions (debilitat a la paret abdominal que fa que sobresurti un bony cap enfora); greix (és molt freqüent l'acumulació de greix a l'abdomen, tant de forma difusa com en forma de boles concentrades) i cicatrius (diferents tipus de cicatrius abdominals per cirurgies prèvies que poden generar plecs o ombres que alteren l'estètica de l'abdomen).
TÈCNIQUES
Hi ha 4 tipus de tècniques d'abdominoplàstia: la funcional, la clàssica, la lipoabdominoplàstia i la minidermolipectomia.
La funcional és la tècnica que es fa servir en persones grans o amb grans obesitats. Té molts pocs riscos, però alhora els resultats estètics no són tan bons. Serveix per a persones que exclusivament volen treure's el plec de la panxa.
La clàssica és la tècnica que s'ha fet servir des de fa molt de temps. Millora molt el contorn de la panxa si sobra molta pell, però com a contrapartida té moltes complicacions. Les cicatrius són molt llargues i no dóna tan bons resultats quan a l'abdomen hi ha molt de greix.
La lipoabdominoplàstia són un grup de tècniques noves que van aparèixer fa uns anys al Brasil. Sobre la base de l'abdominoplàstia clàssica, la lipoabdominoplàstia associa tècniques de liposucció amb tècniques de dermolipectomia. El resultat és que millora moltíssim el contorn corporal en aquells abdòmens que tenen greix, a més aconsegueixen que la cicatriu abdominal quedi molt baixa (sempre per sota de la línia de la roba interior) i a més l'índex de complicacions (com els seromes o la necrosi s'han reduït). Són les tècniques que permeten que hi hagi major projecció dels músculs abdominals (rajola de xocolata).
La minidermolipectomia és la tècnica ideal per a les persones que tenen un abdomen superior correcte i només tenen problemes a l'abdomen per sota del mèlic. Es pot associar amb liposucció per a millorar-ne els resultats. La recuperació és molt ràpida i la cicatriu és molt curta.
Les cicatrius d'abdominoplàstia se situen normalment entre el pubis i la línia de la roba interior, variant segons la tècnica. Les clàssiques són una mica més altes, les lipoabominoplàsties més baixes i les minidermolipectomies són gairebé tan curtes com una cesària.
L'abdominoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic de tot allò que queda amagat darrera d'un abdomen, i poder determinar així quina és la millor tècnica per a cada persona. Només un diagnòstic curós ens podrà determinar els aspectes finals del resultat.
Les tècniques d'abdominoplàstia no són ràpides, però en mans expertes són molt segures.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa. Ens hem d'assegurar que la persona està sana i que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general, encara que també es pot fer mitjançant una tècnica raquídia, adormint de la cintura en avall.
La durada de la intervenció depèn de la tècnica que es faci servir, però normalment estem entre les 2 i les 3 hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa abdominal, i el pacient estarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.
El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica. Les tècniques més agressives tenen molts millors resultats però també una recuperació una mica més lenta.
En l'abodminoplàstia gairebé sempre hi ha un dolor, com cruiximents, als abdominals. Dolor que es nota sobretot al tossir o al aixecar se del llit. Aquest dolor durant de 2 a 3 dies. A més del dolor hi ha inflamació, que comença a baixar passada una setmana.
És molt important portar la faixa abdominal durant el primer mes. Durant el primer mes no es pot fer esport. Tampoc no es poden fer esforços ni agafar grans pesos durant la primera setmana.
La reincorporació a la feina depèn de la activitat física que es faci. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana un pot reiniciar l'activitat. Si a la feina es fan esforços, potser caldrà esperar una setmana per a reincorporar se.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de lipoabominoplastia fan d'aquesta intervenció una tècnica molt segura.
Durant les primeres hores hi ha risc d'acumulació de sang al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona fent una punció i evacuant-lo.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. També es pot acumular una altre tipus de líquid, aquesta vegada clar, que és el que tècnicament anomenem seroma. El tractament del seroma consisteix en fer una punció fins que aconseguim buidar-lo i que desaparegui.
En persones grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.