La mamoplàstia d'augment, o el que de forma habitual anomenem augment de pit, és una de les cirurgies més comunes que fem en l'actualitat.

Consisteix en una cirurgia en la qual, mitjançant una pròtesi de mama, augmentem el volum del pit. Al mateix temps que augmentem el volum del pit, aquesta cirurgia ens permet modificar algunes característiques de la mama per a donar una forma més agradable i corregir petites deformacions.

Indicacions:

L'augment de pit s'indica en un nombre molt variat de pacients:

- Mames petites
- Asimetries mamàries
- Mames buides després de lactàncies
- Mames lleugerament caigudes
- Primer pas en la reassignació de sexe home a dona

El més important en la cirurgia és pensar en la mama que ens agradaria tenir. Les tècniques actuals permeten crear multitud de formes i volums diferents per a una mateixa persona. El ventall va des de mames molt artificials fins a pits realment naturals, i és feina del cirurgià plàstic plasmar sobre la pell les il•lusions que té cada pacient.
És important tenir una idea del volum que es vol aconseguir, la forma del pit, l'escot, on voldrem la cicatriu o com de junt ens agrada tenir els pits.

VOLUM

Parlem habitualment de talles de sostenidor per a referir-nos al volum mamari, i en això generalitzem massa. Quan estem parlant d'una 90, 95 o 100 ens referim al contorn del tòrax, on hi ha una certa influència de la mida del pit, però no tant com ens agradaria. En realitat el volum mamari en el sostenidor es mesura per una lletra, que comença per l'A, la més petita, i va augmentant en la B, C, D, DD, etc... En general, i per a simplificar, associem la talla 85 amb l'A, la 90 amb la B i la 95 amb la C. Però hem de tenir en compte que això és una gran generalització perquè a més hi ha un factor extra: la no estandardització de les marques de sostenidor. És a dir que hi ha marques que tenen patrons molt estrets i ràpidament s'omple una 95, i d'altres tenen patrons molt més amples. Normalment, podem dir que les marques més esportives utilitzen talles amples, i les de més fantasia acostumen a tenir les talles més petites, per la qual cosa es fa servir una talla superior.

CICATRIUS

Són 3 les cicatrius per on es pot introduir una pròtesi:

- Aixella. Per mi és la cicatriu més invisible, perquè queda amagada en un plec de l'àpex de l'aixella, i després d'uns mesos és molt difícil de veure. L'inconvenient d'aquesta cicatriu és la dificultat per a poder fer modificacions en la forma de la mama, i la impossibilitat d'aixecar-la si està caiguda. Només es pot practicar en aproximadament el 30% de les pacients.

- Arèola. És la cicatriu que es fa servir de forma més comuna. Queda amagada a la part inferior de l'arèola, en la interfase de la pell pigmentada amb la pell clara, i comença a dissimular-se als 6 mesos de la intervenció, quan la cicatriu perd la vermellor. Permet realitzar canvis a la mama i elevar-la en cas que tinguem una mama lleugerament caiguda.
Té l'avantatge que quan la pacient està estirada és pràcticament impossible de veure perquè queda amagada amb els plecs de l'arèola, encara que de vegades és visible si s'observa el pit dempeus.

- Submamària. És la cicatriu que menys es fa servir, encara que potser tècnicament és la més fàcil per al cirurgià. La cicatriu queda amagada al plec inferior de la mama. Permet canviar la forma i elevar la mama. És una cicatriu que queda amagada amb l'ombra del pit quan la pacient està dreta, però és molt visible quan està estirada. No és una cicatriu que es recomani a aquelles pacients que vulguin fer top-less.

ESCOT

Són dues les parts de l'escot que podem modificar: la part superior i la part interna.
- La part superior o pol superior, com s'anomena tècnicament, és la zona del pit que es troba per sobre del mugró fins arribar a la clavícula. Podem definir molts tipus de pols superiors, des d'aquells que estan molt buits i poden imitar un "tobogan" fins aquells tan plens i artificials que semblen globus. Les tècniques actuals permeten definir amb precisió l'artificialitat del pol superior. Tenim moltes opcions per a escollir.
- La part interna o "regatera" és la separació que trobem a l'estèrnum entre cada pit. Podem definir tres grans grups: la separació àmplia, la separació normal i els pits tancats.

BUTXACA PROTÈSICA

Existeix la falsa creença que les pròtesis col•locades per sota del múscul tenen una aparença més natural i més bona evolució al llarg del temps. Això és fals.
De fet, hi ha més de 5 formes diferents de col•locar una pròtesi a la mama i això es deu a que no n'hi ha cap de perfecte, totes tenen avantatges i inconvenients, però de totes sempre n'hi ha una que va millor per a una anatomia determinada.
A grans trets podem dir que les pròtesis es poden localitzar per sota de la glàndula mamària, per sota de la fàscia pectoral (una capa del múscul pectoral), a sota del múscul pectoral o fins i tot en plànols mixtes, on una part de la pròtesi queda per sobre del múscul i una altra part queda per sota (plànols duals).
L'elecció del plànol protètic és molt important i requereix molts anys d'experiència per a escollir-lo, perquè el que pot semblar perfecte per ara pot generar problemes amb els anys o en futures lactàncies. Encara que pugui semblar senzill, l'anatomia humana és una mica més complicada del que es pensa. Els teixits vius tenen comportaments diferents al llarg dels anys, i la influència de la genètica també és molt important. Comentar els dubtes, els avantatges i els inconvenients de cada plànol amb el teu cirurgià és molt important.

PRÒTESIS MAMÀRIES

Actualment podem dividir les pròtesis mamàries segons el seu contingut en: pròtesis de silicona i pròtesis de sèrum.
Les pròtesis de sèrum són les primeres que es van fer servir, i encara hi ha algun lloc on s'utilitzen. Com a gran avantatge podríem dir que són molt segures en cas de ruptura, però també tenen grans desavantatges. El primer és que el resultat no és tan natural com amb les de silicona. El tacte és com el d'un globus ple d'aigua, i fins i tot en algunes pacients es pot sentir el soroll del sèrum al moure el pit. A més tenen molta tendència a desinflar-se amb el pas del temps. Difícilment seran pròtesis que estiguin perfectes més enllà dels 10 anys.
Les pròtesis de silicona són les més utilitzades al nostre país. Consisteixen en una cobertura de silicona sòlida a l'interior de la qual hi ha un gel de silicona. Les primeres pròtesis de silicona no tenien gel de silicona a l'interior, sinó silicona líquida. Això feia que el tacte de les pròtesis fos molt natural, però hi havia un problema quan es trencaven perquè la silicona líquida tendeix a desplaçar-se pel cos i migra cap als ganglis limfàtics, generant molts problemes a les aixelles de les pacients portadores.
Això es va solucionar amb les pròtesis de gel, que donen més consistència a la pròtesi i fan que encara que la pròtesi es trenqui, el seu contingut no es desplaci pel cos. La primera generació van ser pròtesis de baixa adherència, i amb cada nova generació ha anat augmentant la duresa de la silicona. Això fa que tinguin molta durabilitat, però també les fa una mica més artificials al tacte.
La cobertura de la pròtesi és de silicona sòlida, i aquesta pot ser rugosa o llisa. Actualment, pràcticament totes les pròtesis són rugoses perquè donen millors resultats.
Finalment, hi ha la forma de l'implant. Segons la forma de l'implant aquests poden ser simètrics o anatòmics. Els simètrics són aquells que tenen forma rodona. D'implants simètrics n'hi ha de molts tipus, segons com siguin de rodons. Com més rodons, diem que tenen més projecció. A més projecció normalment, tenim més artificialitat. Els implants anatòmics són els asimètrics, els que tenen una part superior menys plena que la part inferior, donant una forma que imita millor la d'una mama natural, com una llàgrima o una gota d'aigua.
Al contrari del que es podria pensar no sempre la forma anatòmica dóna resultats més naturals, ni al revés. La forma final de la mama depèn de molts factors, incloent la forma de la mama abans d'operar, la forma de l'implant o com s'adapta aquest implant a la mama. Hi ha moltes variables a tenir en compte i moltes formes possibles de pròtesi disponibles al mercat.
El més important d'un implant és que sigui d'una marca reconeguda, que tingui el marcatge CE i que hi hagi una garantia al darrera. Només això ens permetrà afirmar que es treballa amb implants de qualitat.