La mastopèxia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de la mama.
És una cirurgia indicada quan la mama cau, és molt ample o té una forma estranya que cal canviar.
La mastopèxia no és una única tècnica, són un conjunt molt diferent de tècniques que permeten resultats diferents, per això és molt important tenir una idea de quin és el pit que ens agradaria tenir, i què ens agradaria canviar.
Antigament a pràcticament totes les mastopèxies calia afegir un implant mamari per a millorar la forma de la mama resultant. Amb les tècniques més modernes això ja no és necessari. Es poden aconseguir mames amb bones projeccions i amb formes molt rodones sense necessitat d'afegir cap pròtesi.
De totes maneres hi ha pacients que aprofiten la cirurgia de reconstrucció del pit caigut per a augmentar-ne la mida, la qual cosa és possible.
FORMA I VOLUM
Normalment una mama caiguda té un escot molt buit. Això és degut al fet que la glàndula mamària ha migrat de la part superior de l'escot a la part inferior. La mastopèxia ha de recuperar el balanç estètic normal d'un pit, amb un escot ple. Podem escollir entre un escot en forma de llàgrima o un escot més ple de forma rodona.
En els pits caiguts els mugrons acostumen a mirar cap avall. És essencial col•locar-los en la seva posició ideal, ni massa amunt (perquè es veurien amb el sostenidor), ni massa avall (perquè fan l'efecte d'una mama trista).
Hi ha mames molt amples, amb extensions de teixit cap a l'aixella. La mastopèxia permet corregir-ho i arrodonir molt més la mama, eliminant l'excés de pit a l'aixella.
Unes arèoles molt grans o de formes anòmales també poden ser corregides mitjançant la tècnica de la mastopèxia.
Si el volum del teu pit omplint el sostenidor t'agrada, no caldrà col•locar cap implant mamari. Si pel contrari, a més de tenir el pit al seu lloc t'agradaria que fos més gran, caldrà fer dues intervencions en una: una mastopèxia i una mamoplàstia d'augment.
CICATRIUS
La mastopèxia és una cirurgia que genera cicatrius, encara que aquestes són molt fines i queden dissimulades, i sempre s'intenten amagar al màxim. Gairebé mai s'han de fer servir totes aquestes cicatrius, però tot seguit les detallem:
- Periareolar. És una cicatriu que està amagada a la perifèria de la part pigmentada de l'arèola, justament al límit de la pell clara amb la pell fosca. És visible durant els primers mesos, quan la cicatriu està envermellida. Un cop la cicatriu perd vermellor queda molt dissimulada.
- Vertical. És la cicatriu que més por fa a les pacients i la que menys por fa als cirurgians plàstics per la seva bona evolució a llarg termini. És una cicatriu que va, per la part inferior de la mama, de l'arèola al solc submamari (al plec que fa la mama). El fet que la sutura sigui entre pell molt fina, fa que el resultat final de la incisió sigui com una estria, molt fina i estreta. Amb un resultat cosmètic excel•lent.
- Solc mamari. És la cicatriu que menys importa les pacients i la que més preocupacions dóna als cirurgians plàstics. Importa poc les pacients perquè habitualment es veuen amb un pit caigut i pensen que dissimularà amb la mateixa caiguda de la mama. El fet és que en elevar la mama, aquest solc és molt més visible, per això és una cicatriu que s'ha d'intentar evitar. És molt important evitar les tècniques que diem de 'T' invertida completa, on la incisió va tota al voltant de tot el solc mamari, perquè aquesta cicatriu és visible a nivell de l'escot. Tot i així, en casos de pits molt caiguts, és inevitable. Hi ha vegades que mitjançant una petita correcció és possible no realitzar tota la cicatriu completa, i limitar-la a 4 o 6 cm, i són aquestes les tècniques que hem d'aplicar. Igualment aquesta cicatriu requereix un control postoperatori important durant tot el primer any per a evitar que sigui molt visible, i aconseguir el millor resultat possible.
La mastopèxia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar tots els detalls i aspectes finals del resultat, però l'acte quirúrgic en si és relativament senzill.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que la pacient està sana. Som davant d'una cirurgia estètica i ens hem d'assegurar que durant l'acte quirúrgic no ens trobem cap sorpresa.
L'anestèsia que es fa servir habitualment és la general. El nostre equip d'anestèsia treballa amb nosaltres colze a colze, permeten fer servir mínimes dosis de fàrmacs anestèsics, la qual cosa ha permès fer desaparèixer pràcticament del totes les nàusees, els vòmits i les molèsties per a orinar.
L'acte quirúrgic dura aproximadament unes dues hores.
En despertar, la pacient es troba normalment amb un sostenidor especial i és donada d'alta el dia següent a la intervenció.
El postoperatori és molt variable entre les pacients. Per la mateixa intervenció hi ha persones que es recuperen molt de pressa i sense dolor, i a d'altres que els costa una mica més recuperar-se.
El sostenidor especial s'ha de portar de dia i de nit durant un mes seguit. Durant aquest mes no es pot fer activitat física important, com seria fer esport.
La reincorporació a la feina es fa normalment a la setmana de la intervenció. Però això és molt variable, i depèn del tipus de feina que es faci.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mastopèxia és una cirurgia molt segura.
A les primeres hores hi ha risc d'acumulació de líquid al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.
En pacients grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.
