La mamoplàstia de reducció és la cirurgia que permet reduir la mida de les mames, al mateix temps que les pugem i els donem forma de nou.
És una cirurgia indicada per a pacients amb els pits molts grans que en volen reduir la mida.
L'aparició de dolor a la columna cervical, les contractures repetides als músculs trapezis i altres músculs de la esquena, l'aparició d'un solc a nivell de la tira del sostenidor o el fet que s'hagin de portar els sostenidors sempre molt subjectes són signes que indiquen que potser cal fer una mamoplàstia de reducció.
La mamoplàstia de reducció són en realitat un conjunt de tècniques diferents, cadascuna indicada per a un tipus de formes i per a objectius diversos.
VOLUM I FORMA
Les mames grans es classifiquen en hipertròfia mamària (quan la mama és molt més gran del normal) i en gigantomàstia (quan la mama és tan gran que produeix problemes de salut a la pacient). La reducció mamària està indicada tant per a la pacient amb hipertròfia mamària com amb gigantomàstia.
Les mames es poden reduir per a aconseguir una mida que sigui l'adequada pel cos, una mica més gran del que tocaria pel tòrax o fins i tot més petita del que tocaria pel tòrax. És una decisió important que cal pensar abans de consultar amb el cirurgià, però és bo que també ho comentis amb ell perquè t'aconselli i pugueu prendre una decisió plegats. És normal que les pacients que han tingut sempre els pits grans vulguin tenir-los petits.
La mama gran normalment està caiguda. Això suposa que la majoria de vegades hem d'associar un procediment de reducció de pit a un procediment de reconstrucció. Per culpa de la gravetat el pes de la mama desplaça la glàndula mamària a la part inferior, i això fa que l'escot es buidi. Quan fem una reducció de mames podem reconstruir l'escot de tal forma que, després de la intervenció, haurem aconseguit un escot en forma de llàgrima o un escot més ple en forma rodona.
Moltes vegades en la hipertròfia de mama (el nom tècnic dels pits grans), les arèoles i els mugrons miren cap avall. Quan reduïm la mida del pit es corregeix la seva posició i es col•loca mirant cap endavant.
Les mames molt grans acostumen a ser molt amples, fins i tot estenent-se cap a l'esquena, en una mena de cinturó alt que envolta tot el tòrax. No és recomanable tractar l'esquena al mateix temps que la part anterior del tòrax, però sí treure el teixit mamari extra que se'n va cap a l'aixella.
CICATRIUS
La mamoplàstia de reducció és una cirurgia que genera cicatrius, encara que aquestes són molt fines i dissimulades i sempre s'intenten amagar el màxim. Gairebé mai no s'han de fer servir totes aquestes cicatrius, però aquí es detallen:
- Periareolar. És una cicatriu que està amagada a la perifèria de la part pigmentada de l'arèola, justament al límit de la pell clara amb la pell fosca. És visible durant els primers mesos, quan la cicatriu està envermellida. Un cop la cicatriu perd vermellor queda molt dissimulada.
- Vertical. És la cicatriu que més por fa a les pacients i la que menys por fa als cirurgians plàstics per la seva bona evolució a llarg termini. És una cicatriu que va per la part inferior de la mama, de l'arèola al solc submamari (al plec que fa la mama). El fet que la sutura sigui entre pell molt fina fa que el resultat final de la incisió sigui com una estria molt fina i estreta, amb un resultat cosmètic excel•lent.
- Solc mamari. És la cicatriu que menys importa a les pacients i la que més preocupacions dóna als cirurgians plàstics. Importa poc a les pacients perquè habitualment es veuen amb un pit caigut i pensen que dissimularà amb la mateixa caiguda de la mama. El fet és que al elevar la mama, aquest solc és molt més visible i per això és una cicatriu que cal evitar. És molt important evitar les tècniques que diem de 'T' invertida completa, on la incisió va tota al voltant del solc mamari, perquè aquesta cicatriu és visible a nivell de l'escot. Tot i així, en casos de pits molt grans i caiguts és inevitable. De vegades, mitjançant una petita correcció és possible no fer tota la cicatriu i limitar-la a 4 o 6 cm. Són aquestes les tècniques que hem de preferir dur a terme. Aquesta cicatriu requereix igualment un control postoperatori important durant el primer any, per a evitar que sigui molt visible i aconseguir el millor resultat possible.
La mamoplastia de reducción es una intervención que requiere una visita previa exhaustiva para determinar todos los detalles y aspectos finales del resultado, pero el acto quirúrgico en sí es relativamente sencillo.
Antes de la intervención es necesario realizar unos estudios preoperatorios para comprobar que la paciente está sana. Estamos delante de una cirugía estética y nos tenemos que asegurar de que durante el acto quirúrgico no nos encontremos con ninguna sorpresa.
La anestesia que se utiliza habitualmente es la general. Nuestro equipo de anestesia trabaja codo con codo con nosotros utilizando las mínimas dosis necesarias de fármacos anestésicos, lo que ha permitido hacer desaparecer prácticamente las nauseas, vómitos y molestias al orinar del postoperatorio.
El acto quirúrgico en sí dura aproximadamente entre dos y tres horas, dependiendo de la técnica que se utilice.
Al despertar la paciente se encuentra normalmente con un sujetador especial y es dada de alta hospitalaria al día siguiente de la intervención.
El postoperatorio es muy variable entre las pacientes. Para la misma intervención hay pacientes que se recuperan muy deprisa y sin dolor, y otras a quien les cuesta un poco más. Igualmente la reducción de pecho es una cirugía que acostumbra a provocar pocas molestias postoperatorias.
El sujetador especial se tiene que llevar de día y de noche durante un mes entero. Durante este mes no se puede hacer una actividad física importante, como seria el deporte. La reincorporación al trabajo se hace normalmente a la semana de la intervención. Pero esto es muy variable, y depende del trabajo que se realice.
Ninguna cirugía está exenta de complicaciones, aunque la mamoplastia de reducción es una cirugía muy segura.
En las primeras horas hay riesgo de acumulación de líquido en el tejido de la cirugía, que es lo que técnicamente se denomina hematoma quirúrgico. Esto pasa en las horas inmediatas a la intervención, cuando aún se está ingresado en la clínica, y se soluciona mediante una punción o evacuación.
En los primeros días hay un riesgo de infección. Habitualmente se proporciona un antibiótico para evitarlo y se pautan unas curas sencillas.
En las pacientes mayores (> 65 años), fumadoras o diabéticas hay un riesgo de necrosis. La necrosis es la falta de irrigación de los tejidos que hace que las cicatrices tarden mucho más en cerrarse y se requieran curas posteriores.
