Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mamoplàstia d'augment és una de les cirurgies més segures que hi ha.
A les primeres hores, hi ha risc d'acumulació de líquid al voltant de la pròtesi, és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. Habitualment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.
A partir del primer mes i mig hi ha risc de contractura capsular. La contractura capsular o encapsulament és una reacció del cos de la pacient a la pròtesi. El 100% de les pacients portadores de pròtesi creen una capa fina i elàstica al voltant d'aquesta, és el que anomenem càpsula. Aquesta capa té com a màxim 1 mm i permet el moviment normal de l'implant. Hi ha pacients que reaccionen de forma exagerada a l'implant i en lloc de fer una capa d'1mm la fan més gruixuda, provocant que la pròtesi quedi atrapada, s'arrodoneixi i fins i tot pugi. Aquesta reacció pot ser petita o ser més gran, deixant la pròtesi com una pedra. És molt important el seu diagnòstic precoç, perquè ens permetrà determinar ràpidament el tractament i evitar la progressió. El tractament de la contractura passa per uns massatges, unes pastilles, ultrasons, i fins i tot, en els pitjors dels cassos, una nova intervenció.

El postoperatori és molt variable d'una pacient a una altra. Per la mateixa intervenció hi ha persones que es recuperen molt de pressa i sense dolor, i d'altres que els costa una mica més.
El sostenidor especial s'ha de portar de dia i de nit durant un mes seguit. Durant aquest mes no es pot fer activitat física important, com seria fer esport.
La reincorporació a la feina es fa normalment a la setmana de la intervenció. Però això és molt variable, depenent del tipus de feina que es faci.