Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
La cirugía de implante pectoral nos permite implantar unas prótesis para aumentar el volumen y mejorar la forma del músculo pectoral.
El músculo pectoral mayor es un músculo ancho y voluminoso que define el tórax del hombre. Este músculo tiene que estar desarrollado en el perfil, tener un volumen correcto, finalizar de forma abrupta y no tener una forma redondeada.
Cuando un hombre no tiene un pectoral mayor muy definido podemos implantar una prótesis para mejorar la forma.
Actualmente es posible tratar una ginecomastia y a la vez implantar una prótesis de pectoral.
PRÓTESIS
Hay dos tipos de prótesis para definir el músculo pectoral en el hombre: las prótesis redondeadas y las prótesis anatómicas.
Las prótesis redondeadas son fundamentalmente prótesis de glúteo que se utilizan en localización pectoral. Su indicación es sobretodo para aquellos hombres que quieren un pectoral con una forma muy desarrollada. Para hacernos una idea, podemos hablar de un pectoral de culturista. El problema de estas prótesis es que dan una forma demasiado redondeada al pectoral y en determinadas anatomías puede parecerse un poco a una mama femenina. El interior de estas prótesis es de silicona cohesiva, dando un tacto final demasiado blando para un pectoral. Su uso se ha reducido muchísimo desde la aparición de las prótesis anatómicas de diferentes tallas.
Las prótesis anatómicas tienen una forma rectangular y más perfil en un lado de la prótesis. Permiten definir con mucha más precisión el músculo pectoral, así como el surco pectoral. Hay diferentes tallas que permiten definir como de grande se quiere el aumento pectoral. El interior de estas prótesis es de silicona sólida, dando un tacto duro y muy similar al que corresponde a un músculo pectoral hipertrofiado. Como que son prótesis planas en superficie nunca dan un efecto de mama femenina. Actualmente son las prótesis más utilizadas.
TÉCNICAS
El aumento de pectoral es una cirugía que consiste en colocar una prótesis pectoral para aumentar y definir el músculo pectoral.
Esta prótesis se puede insertar por dos vías diferentes: por el surco submamario o por la axila.
El surco submamario (tórax) es la vía clásica para la introducción de la prótesis. La técnica para esta vía es muy sencilla, pero tiene el inconveniente de una cicatriz en el surco que es muy visible (los hombres no tienen mama para poder esconder la cicatriz) y se ve mucho en la playa.
La axila es la vía más moderna para poder insertar la prótesis. La técnica es sencilla en manos expertas y permite esconder la cicatriz en el ápex de la axila, a la altura de los pliegues. Esto dificulta que se pueda notar la cicatriz.
En ambos casos la prótesis se tiene que colocar en localización subpectoral, es decir, por debajo del músculo pectoral, lo que permite que la prótesis quede escondida y que no sea visible.
Si el hombre que se somete a un aumento pectoral tiene una ginecomastia, es posible realizar a la vez las dos intervenciones. De esta manera el cambio de forma es mucho más radical.
L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.
El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.
