Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
La cirurgia íntima inclou un conjunt de tècniques que permeten millorar l'estètica de l'àrea genital femenina.
Fins no fa gaire temps aquestes tècniques consistien en exclusivament el tractament de les deformitats dels llavis menors, el que s'anomena nimfoplàstia. Des de ja fa uns anys ens hem adonat que l'estètica vaginal és un conjunt harmoniós d'estructures, i que no només uns llavis menors petits són signe d'una vulva bonica, sinó que també es requereix una harmonia amb els llavis majors, el caputxó del clítoris o el mateix pubis.
Per això, actualment les tècniques d'estètica vaginal inclouen tractaments dels llavis majors, dels llavis menors i del pubis. La combinació de possibilitats és infinita, amb pacients que tenen augmentat un component i reduït l'altre, tot reduït o tot augmentat. Cal ser molt curós en el diagnòstic i en les tècniques que s'escullen.
PUBIS
Amb el pas del temps el pubis té tendència a acumular greix, i sovint es veu empitjorat per algunes malalties endocrines o, fins i tot, per variacions sobtades de pes. Aquests canvis de vegades són molt notables, però de vegades no ens n'adonem fins que no millorem molt una àrea veïna (com després d'una abdominoplàstia).
Hi ha dos tipus de tècniques que es poden fer servir per a millorar un pubis boterut que s'ha deformat: les liposuccions, quan el problema és un excés de greix; i les dermolipectomies, quan a l'excés de greix hem d'afegir-hi excés de pell.
Les condicions del teixit subcutani púbic, que és especialment areolar, fan que les tècniques que es fan servir siguin diferents a les de la resta del cos.
LLAVIS MAJORS
Els llavis majors poden ser més grans del normal, i caldrà reduir-los; o poden ser més petits del normal, i caldrà augmentar-los. Amb l'edat i sobretot amb els aprimaments molts ràpids, els llavis majors tenen tendència a buidar-se, i en aquest cas el que cal és reomplir-los.
En qualsevol de les tres situacions els llavis majors han de recuperar una forma correcta perquè el resultat global de la vagina sigui agradable. Un dels defectes que tenia la concepció antiga de la cirurgia vaginal és que se centrava tota l'atenció en els llavis menors, i actualment som conscients que el que en realitat fa jove una vulva és una relació correcta entre els llavis majors i els menors.
LLAVIS MENORS
Els llavis menors que requereixen tractament habitualment són més grans del normal o el seu aspecte no és harmoniós amb respecte els llavis majors, requerint certa correcció de la seva forma.
Hi ha diferents tècniques per a reduir o modificar la forma dels llavis menors. Abans es feia un tall recte, deixant un aspecte artificial als llavis. En canvi les tècniques més modernes permeten crear formes arrodonides naturals, i permeten amagar la cicatriu a la part interna de la mucosa, deixant-la pràcticament invisible .
Una part que no es tracta de forma habitual és el caputxó del clítoris. És molt important que el caputxó del clítoris tingui una forma adequada i harmoniosa amb els llavis menors. Moltes vegades no tractem el caputxó i al reduir els llavis ens adonem que el resultat és un caputxó gran i sobresortit que empitjora el resultat global de la cirurgia. Per això és molt important fer una valoració completa de tota l'àrea genital.
La cirugía íntima es un conjunto de técnicas diferentes que sumadas forman un global. Se debe huir de patrones determinados y se tiene que intentar personalizar al máximo la cirugía para obtener los mejores resultados. Por eso el diagnóstico es la herramienta fundamental para planificar la cirugía y poder asegurar el resultado.
Las técnicas de cirugía íntima femenina son muy seguras en manos expertas, y también relativamente rápidas.
Antes de la intervención es necesario realizar unos estudios preoperatorios para asegurar que la paciente está sana y que podemos operar con las máximas garantías.
La anestesia utilizada normalmente es la local con sedación. Es decir, se induce un sueño suave para poder aplicar anestesia local a la zona, y una vez la zona está dormida la paciente puede escoger entre continuar dormida durante la intervención o estar despierta sin notar dolor. En algunas ocasiones también es posible anestesiar de cintura para abajo.
La duración de la intervención depende de la suma de tratamientos que se realicen, pero en general hablamos de entre 45 minutos y 1 hora y 30 minutos.
Después de la intervención es necesario llevar ropa interior ajustada y una compresa durante la primera semana. El alta se da a las pocas horas de la intervención.
El postoperatorio es muy variable. En general, cuantos más tratamientos hagamos a la zona más lenta es la recuperación. Las técnicas de cirugía íntima no tienen un postoperatorio muy doloroso, pero si existe una sensación como de peso en la zona genital. Esta sensación de peso se mantiene durante unos 5 días. También hay inflamación severa de la zona que se mantiene de 5 a 7 días.
Es importante no realizar ningún tipo de deporte durante el primer mes. También se recomienda abstención de actividad sexual durante las tres primeras semanas.
La reincorporación al trabajo depende de la actividad física que se realice. Si se desempeña un trabajo de despacho en 3-4 días se puede reiniciar la actividad. Si en el trabajo se realizan esfuerzos será necesario esperar 1 semana.
Ninguna técnica está exenta de complicaciones, aunque las técnicas implicadas en la cirugía íntima femenina son muy seguras.
En las primeras horas de la intervención es normal que haya un sangrado, como una menstruación pero más abundante. Si esta sangre quedase retenida se produciría lo que se denomina hematoma quirúrgico, y a veces es necesario realizar una punción para evacuarlo.
Los primeros días después de la intervención hay riesgo de infección. Por ello se proporciona un antibiótico para prevenirla, pero como es una zona húmeda se requiere una higiene muy minuciosa.
La pérdida de sensibilidad es la complicación más grave que puede tener esta cirugía. Por suerte, en manos expertas, este riesgo es muy pequeño.
