Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
L'abdominoplàstia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de l'abdomen.
És una cirurgia indicada en homes que tenen molta flaccidesa abdominal o que tenen un contingut de greix a la panxa molt alt.
És la cirurgia ideal per a persones que han tingut una pèrdua de pes molt important, i aquelles que s'han intervingut de cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida.
És molt important fer un examen molt curós de l'abdomen per a determinar quins són els problemes estètics amb què ens afrontem en cada situació. Hem de tenir en compte que cada problema té la seva solució, per això el diagnòstic professional és essencial.
Fonamentalment l'estètica de l'abdomen es veu alterada per aquestes situacions: flaccidesa cutània (pell tova, no adherida, amb estries, que fa l'efecte "flam"); plec cutani (excés de pell per sobre del pubis que fa que es generi un plec. Quan el plec és molt gran pot arribar a generar-se una zona humida i molestar a l'estiu); diàstasi de rectes (separació dels músculs rectes abdominals, que fa que es perdi cintura. Sovint degut a obesitats anteriors); hèrnies o eventracions (debilitat a la paret abdominal que fa que sobresurti un bony cap enfora); greix (és molt freqüent l'acumulació de greix a l'abdomen, tant de forma difusa com en forma de boles concentrades) i cicatrius (diferents tipus de cicatrius abdominals per cirurgies prèvies que poden generar plecs o ombres que alteren l'estètica de l'abdomen).
TÈCNIQUES
Hi ha 4 tipus de tècniques d'abdominoplàstia: la funcional, la clàssica, la lipoabdominoplàstia i la minidermolipectomia.
La funcional és la tècnica que es fa servir en persones grans o amb grans obesitats. Té molts pocs riscos, però alhora els resultats estètics no són tan bons. Serveix per a persones que exclusivament volen treure's el plec de la panxa.
La clàssica és la tècnica que s'ha fet servir des de fa molt de temps. Millora molt el contorn de la panxa si sobra molta pell, però com a contrapartida té moltes complicacions. Les cicatrius són molt llargues i no dóna tan bons resultats quan a l'abdomen hi ha molt de greix.
La lipoabdominoplàstia són un grup de tècniques noves que van aparèixer fa uns anys al Brasil. Sobre la base de l'abdominoplàstia clàssica, la lipoabdominoplàstia associa tècniques de liposucció amb tècniques de dermolipectomia. El resultat és que millora moltíssim el contorn corporal en aquells abdòmens que tenen greix, a més aconsegueixen que la cicatriu abdominal quedi molt baixa (sempre per sota de la línia de la roba interior) i a més l'índex de complicacions (com els seromes o la necrosi s'han reduït). Són les tècniques que permeten que hi hagi major projecció dels músculs abdominals (rajola de xocolata).
La minidermolipectomia és la tècnica ideal per a les persones que tenen un abdomen superior correcte i només tenen problemes a l'abdomen per sota del mèlic. Es pot associar amb liposucció per a millorar-ne els resultats. La recuperació és molt ràpida i la cicatriu és molt curta.
Les cicatrius d'abdominoplàstia se situen normalment entre el pubis i la línia de la roba interior, variant segons la tècnica. Les clàssiques són una mica més altes, les lipoabominoplàsties més baixes i les minidermolipectomies són gairebé tan curtes com una cesària.
La abdominoplastia es una intervención que requiere una visita previa larga y completa para poder diagnosticar todo aquello que queda escondido detrás de un abdomen poco estético, y determinar así cuál es la mejor técnica para cada paciente. Sólo un diagnóstico exacto podrá determinar los aspectos finales del resultado.
Las técnicas de abdominoplastia no son rápidas, pero en manos expertas son muy seguras.
Antes de la intervención es necesario realizar un estudio preoperatorio para comprobar que el paciente está sano. Tenemos que asegurarnos de que no tendremos ninguna sorpresa durante la intervención.
La anestesia que se utiliza normalmente es la general, aunque también se puede hacer mediante una técnica raquídea, durmiendo de la cintura para abajo.
La duración de la intervención depende de la técnica que se realice, pero normalmente será de entre 2 a 3 horas.
Después de la intervención se coloca una faja abdominal, y el paciente estará ingresado una noche en la clínica.
El alta se da al día siguiente de la intervención.
El postoperatorio varía mucho en cada persona y para cada técnica. Las técnicas más agresivas tienen mejor resultado, pero también una recuperación un poco más lenta.
En la abdominoplastia casi siempre hay un dolor, como agujetas, en los abdominales. El dolor se nota sobre todo al toser o al levantarse de la cama. Este dolor dura unos 2-3 días. Además del dolor hay inflamación, que empieza a bajar pasada una semana.
Es muy importante llevar la faja abdominal durante el primer mes y no realizar ningún tipo de deporte. Tampoco no se pueden hacer esfuerzos ni coger pesos durante la primera semana.
La reincorporación al trabajo depende de la actividad física que se realice. Si el trabajo de es despacho, en menos de una semana se puede reiniciar la actividad. Si en el trabajo se realizan esfuerzos, puede que sea necesario esperar una semana para reincorporarse.
Ninguna cirugía está exenta de complicaciones, aunque las técnicas más modernas de lipoabominoplastia han hecho de esta intervención una técnica muy segura.
Durante las primeras horas hay riesgo de acumulación de sangre en los tejidos de la cirugía, que es lo que técnicamente se denomina hematoma quirúrgico. Esto sucede en las horas inmediatamente posteriores a la cirugía, cuando aún se está ingresado en la clínica, y se soluciona realizando una punción y evacuándolo.
Los primeros días también hay riesgo de infección. Normalmente se proporciona un antibiótico para evitarlo y se pautan unas curas sencillas. También se pueden acumular otro tipo de líquidos, estos muchos más claros, que técnicamente se denominan seromas. El tratamiento de los seromas consiste en realizar punciones repetidas hasta que conseguimos vaciarlos y que desaparezcan.
En personas mayores (>65 años), fumadores o diabéticos hay riesgo de necrosis. La necrosis es la falta de irrigación en los tejidos, que hace que las cicatrices tarden más en cerrase y que requieran curas posteriores.
